Pronunciación | /dens/ |
---|---|
Categoría gramatical | sustantivo |
Género | masculino |
Singular | Plural | |
---|---|---|
Caso nominativo | dens | dentes |
Caso vocativo | dens | dentes |
Caso genitivo | dentis | dentium |
Caso dativo | denti | dentibus |
Caso acusativo | dentem | dentes, dentis /ˈdentiːs/ |
Caso ablative | dente | dentibus |
afrikáans | tand |
---|---|
albanés | dhëmb |
alemán | Zacken; Zahn; Zinke; Zacke; Klaue |
bajo sajón | tand |
cabileño | tuɣmest |
catalán | dent |
criolla jamaiquina | tiit |
checo | zoubek; zub |
danés | tand |
escocés | tuith |
español | diente |
esperanto | dento |
feroés | tonn |
finés | hammas |
francés | dent |
frisón de Saterland | Takke; Tiende; Tusk |
frisón occidental | tosk |
gaélico escocés | fiacaill |
galés | dant; daint |
griego | δόντι |
hawaiano | niho |
húngaro | fog |
inglés | tooth |
inglés antiguo | toþ |
islandés | tönn |
italiano | dente |
luxemburgués | Zant |
malayo | gigi |
neerlandés | tand |
noruego | tann |
papiamento | djente |
polaco | ząb |
portugués | dente |
rumano | dinte |
ruso | зуб |
sranan tongo | tifi |
suajili | jino |
sueco | tand |
tagalo | ngipin |
tailandés | ฟัน |
yidis | צאָן |